CRÓNICA BERLIN 07

Ja sóc aquí amb l'objectiu realitzat d'haver acabat la meva segona marató.

Una experiència inolvidable en tots els sentits.

Divendres a quarts de nou ens enlairavem la gran majoria del grup Victor go camí de Berlin, vam arribar ben entrada la nit, recollida de l'equipatge, bus direcció a l'hotel i a dormir ràpidament.

Dissabte als 8 del matí vam quedar per anar a córrer 20 minuts, desprès una dutxa i a càrregar forces amb un bon esmorzar a base de torrades i nutella. A dos quarts d'onze el bus ens porta a la fira del corredor a buscar el pitrall i fer una volta per veure tot tipos d'artilugis del mon runner, comença a ploure i a fer vent, mals síntomes si la cosa continua així.

Anem a dinar una bona colla(victor,pere,jordi,xavi,silvia,montse,máximo,juanan,marc i l'eli)

Desprès tornem a l'hotel, el Victor ens dona la nova equipació(maquissima),i ens entrega uns dossiers on explica el que espera de nosaltres el dia de la marató.

Hauré de portar uns ritmes d'entre 4'35-45' el km, el que em permitiria fer un temps d'entre 3h15 i 3h 25, bastants minuts menys que la marca de Bcn 07, comentem una mica que tal els nostres objectius i fem un sopar a base de pasta i fruita.

Als 10 marxem la gran majoria cap a l'habitació, em costa dormir i començo a notar els nervis, als 5 en punt em desperto,dutxa i a esmorzar, tinc feina per empassar-me el menjar, tot i així aconsegueixo menjar una torradeta i beurem un suc de taronja.

Torno a l'habitació i em despedeixo de la Montse, agafem el bus, silenci absolut i tots mirant cap al cel esperant que no plogui.

El bus ens deixa en un parc inmens, ens tirem unes fotos de grup i cadascú marxa cap a la gàbia on ha de deixar la bossa, jo marxo amb el Xavi i el Víctor, ens posem vaselina, masatge i deixem les bosses...parlem, ens donem ànims i tornem a mirar el cel, sembla que no plourà i la temperatura és molt agradable. Anem cap als calaixos de sortida, ens despedim del Victor i hem d'esperar 30 minuts abans no donin la sortida, xerrem amb el Xavi, ens pasa alguna anécdota graciosa i pam!a córrer...

Els primers km anem parlant de com ens trobem, anem als ritmes clavats com teníen marcat, perdem més temps al passar pels habituallaments, hi ha molta gent i el fet de beure amb got és bastant incómode, al km6 bec aigua,téa,llimonada i em menjo un plàtan, a Bcn em vaig deshidratar per saltar-me algún avituallament, aquí no em passarà el mateix.Quasi tots els km els vam fer a 4'40 menys un parell que ens vam calentar amb l'ambient i ens van sortir a 4'25. Al km 20 hi ha la Montse, l'Eli i la Bea, ens saluden i en aquell punt aprofito per pendrem un gel, tinc problemes per obrir-lo perquè em rellisquen les mans, aconsegueixo pendre-me'l i passem per la mitja en 1h38'19'' i sense cap problema, fins al km28 tot igual pero a partir d'aquell punt comencen els problemes musculars, l'isquio em comenca a punxar i intento no pensar-hi, al km 34 el xavi decideix cambiar de ritme i dubto si seguirlo o no, opto per ser prudent i continuo al mateix ritme,tinc por de que si m'agafen rampes perdi una minutada i encara em queda el km38 fatídic, "el muro". Continuo al mateix ritme fins al 37, veig a la Montse i li faig una rialla, es posa a còrrer per darrere del públic fins que la perdo de vista, al km38 tot i els dolors musculars faig 4'35, penso que aquest cop el muro no apareixarà, vaig molt fresc de cap i no noto gens de cansanci, he d'intentar no fer gaira força amb la cama dreta perquè noto com m'està apunt d'agafar una rampa i no vull baixar el ritme, veig la Porta de Brandemburg al final d'una recta enorme i se'm posa la pell de gallina al pasar pel mig de tanta gent animan-te sense parar, et sents com un ciclista a l'etapa reina del tour de frança, estic apunt d'arribar al km41 la gent m'aplaudeix i jo a ells, pels costats un munt de gent caminant i parats fent estiraments, estic disfrutant moltissim, és inevitable emocionar-te i quant passo per sota de la Porta de Brandemburg em quedo perplex, unes graderies als dos costats i la gent comencen aplaudir al mateix ritme una cançó de música disco, estic alucinat, sento la veu de la Montse cridant-me i li faig un gest de victoria, els últims 100 metres els faig amb els braços alçats i emocionadissim, el temps final 3h16'37''.

Desprès comenco a buscar companys del grup, poc a poc ens anem trobant i radiem felicitat absoluta, li demano el telèfon al Xavi per trucar a la Montse ja que els acompanyants no poden entrar al recinte, em felicita i no sé que dir-li, estic desitjant fer-li una abraçada.Sense ella això no hauria estat posible.Gràcies.

Entre el bus i l'hotel em trobo a tots els companys menys un i casualment és el que més ganes tenia de veure per donar-li les gràcies, el Victor, que per motius laborals va haver de marxar just desprès de la cursa, això si...fent nova marca personal amb 2h21.Gràcies.

Vaig a l'habitació i truco a casa per donar la noticia, es posen contentissims, penjo i aquest cop truco a la persona amb la que tornaré a córrer la marató de Berlin d'aqui uns anys i que li dec gran part d'aquestes aventures maratonianes.Gràcies crak

A la tarde per celebrar-ho vam anar a una cerveseria on el riure va ser la nota dominant

Gràcies a tot els components del club victor go i als meus amics que tant suport hem donen amb aquests reptes.